Descobrint noves botigues al centre

Dissabte passat vam sortir, com quasi cada tarda, a fer un tomb amb el Raül i les nenes. Volia entrar a dues botigues que m'havien comentat que havien obert feia poc al carrer Amargura: el Prestatge i Set de Temps. Em van encantar.

El Prestatge és un establiment molt original, ja que lloga els seus prestatges i aparadors als creadors dels productes que s'hi venen i s'hi poden trobar des de coixins, a polseres i collarets, passant per bosses de mà, espelmes, mocadors de coll, etc. És un bon lloc si vols comprar regals diferents o concedir-te un petit caprici, de tant en tant. Hi vaig trobar joies de l'Alma Mater (segur que sabeu de quines us parlo: les polseres amb l'estelada o els penjolls amb el campanar o el gegant indi). D'aquest tipus de comerç ja n'hi ha a Barcelona, però a Reus crec que és el primer. Trobo que és una bona idea: els amos del local financen les despeses i obtenen beneficis amb els lloguers dels qui s'hi exposen i suposo que amb els percentatges sobre el preu de venda i aquests, a canvi, no cal que lloguin tot un local per vendre les seves peces. Totes se les empesquen!!!

El Set de Temps també és un local amb encant. Té peces molt dolces: sabons, espelmes, llibretes i també roba, anells, polseres, penjolls... Precisament em vaig fixar en aquestes polseres i penjolls de "trapillo" ( el nom és lleig, però el resultat és fantàstic!). Les fa la Montse, una mare de l'escola que té molta traça amb tot això. Sempre li dic que admiro que tingui tanta destresa amb les mans, perquè jo sóc molt nefasta i no crec que me'n sortís. Va començar fent polseres, collarets i penjolls i, poc a poc, ha anat ampliant la seva oferta a bosses de mà, catifes, recipients per deixar les claus o per decorar, i un llarg etcètera. A l'escola, ja som moltes les que lluïm les seves peces i he de dir que tenen molt d'èxit. Aquest estiu em vaig quedar un collaret amb una estrella de color cru que em combinava amb qualsevol samarreta o vestit que em posés. Realment un encert.

Vam tornar cap a casa perquè es girava vent i feia fred, però Reus bullia, no paren de coure's idees i la gent es mou. Aquestes descobertes que us he volgut comentar en són una mostra. És el que es cou.